L’autobiografia de Mercè Rodoreda: el testament vital i literari d’una escriptora universal. De la seva mà revivim tota la seva existència, rellegim tota la seva obra.
Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables.
Autoretrat, de Mercè Rodoreda
Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d’aplegar i d’ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l’oportunitat d’una llum nova. Acompanyats d’aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d’un món tancat, l’experiència de la guerra i de l’exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d’un estil propi, a l’extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l’aventura difícil de l’ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l’ofici d’escriure.
Rodoreda s’encara a si mateixa en un procés de despullament i d’intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d’un mirall trencat.
Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d’una escriptora universal.
Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És l’escriptora catalana més important i llegida de la història. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells l’any 1937. La Guerra Civil espanyola l’obligua a exiliar-se. Viu en diverses ciutats fins que s’estableix a Ginebra. A finals dels setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).

Este volumen, editado cuando se cumplen los 100 años del nacimiento de Mercé Rodoreda (19081983), reúne dos de sus mejores novelas. Ambas novelas presentan un personaje común, la mujer aparentemente vulnerable, pero de gran fuerza interior, que se enfrenta en soledada a una sociedad patriarcal que tiende a relegarla a funciones subsidiarias.
"La Plaza del Diamante", probablemente, la mejor novela catalana del siglo, fue publicada en 1962 y profusamente traducida y reeditada. Esta novela se situa en la España de la guerra civil.
"La calle de las Camelias" es una de sus obras más premiadas.

Recull de contes que presenten els estats d'ànim d'un seguit de personatges que reprodueixen elements de la psicologia humana. Històries sobre el pas del temps, la pèrdua de la joventut, la soledat, la felicitat., escrites en una prosa evocativa i lírica, d'una gran força expressiva.